L'espai ocupat actualment pel Mercat Central va ser, des de la primera expansió de la ciutat, la ubicació habitual dels mercats itinerants. El 1839 obri, en aquesta ubicació, un mercat obert, el nou mercat, el germen de l'actual Mercat Central. Cap a finals del segle XIX, aquest mercat és clarament insuficient per a la ciutat de València. Per aquest motiu, l'Ajuntament de València va convocar dos concursos per a la construcció del nou mercat.

El 1910, l'Ajuntament de València convoca un nou concurs i dels sis projectes presentats és escollit el dels arquitectes Alejandro Soler March i Francisco Guardia Vial. Ambdós es van formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i havien treballat a l'equip de col·laboradors de Luis Doménech Montaner, un arquitecte que es caracteritzava per un estil dins de les línies del Modernisme.

Els arquitectes Alejandro Soler March i Francisco Guardia Vial, a instàncies de la corporació municipal, van modificar el projecte original i el Mercat va ser construït d'acord amb el projecte per a novembre de 1914. L'obra va ser completada l'any 1928 pels arquitectes Enrique Viedma i Angel Romani .

Alfons XIII va protagonitzar l'acte de protocol amb el qual van començar les demolicions. El 24 d'octubre de 1910, amb una piqueta de plata, va donar diferents colps a la paret del número 24 de la plaça del Mercat. Finalment, el 23 de gener de 1928, es va inaugurar l'actual edifici del Mercat Central de València.

L'espectacularitat del Mercat Central és innegable. Aquest és un dels edificis més atractius i visitats de la ciutat de València. La seuaarquitectura no trenca l'estètica de la plaça, on s'integra perfectament amb altres monuments importants: La Llotja de la Seda i l'església de Los Santos Juanes. És, sens dubte, l'edifici més representatiu de València que a principis del segle XX avança cap al progrés tecnològic i mercantil i està orgullós del potencial agrícola del seu hort. Aquest compromís amb el progrés i la producció agrícola es reflecteix a l'estructura modernista del Mercat i l'ornamentació alegórica que observem a l'interior.

Les cúpules, de ferro, vidre i ceràmica (la central arriba als 30 metres d'alçada) i els panells que les coronen-la cotorra i el peix- s'integren en un panorama paisatgístic de torres i campanaris eminentment valencianes.

La distribució de l'interior és racionalista, de manera que les parades es troben al llarg d'una sèrie de carrers rectilinis creuats per dos camins amplis. Va ser concebut per a 959 parades, destinades a la zona general a parades altes tancades per a carnisseria, ultramarins i quincalla; parades baixes de creílles, llegums, verdures, fruites i gallines; parades obertes de venda de pa, aus, carn i carn de caça; i, a la peixcateria, parades altes per a la venda de sal i escabetx, i petits llocs per a peix.

Els dos pavellons que flanquegen l'accés principal estan construïts completament en maó vist, amb aplicacions de pedra i ceràmica decorada, mentre que l'edifici annex del tinent d'alcalde segueix la construcció de l'influència Noucentista i queda rematat per torretes coronades per petites cúpules semi-esfèriques.

Ja s'han celebrat 100 anys des de la col·locació de la primera pedra i 90 des del primer dia que es va obrir al públic. "La Catedral dels Sentits". No hi ha una millor expressió per transmetre el que avui és el Mercat Central. Un temple sagrat on els catedràtics dels productes frescss reben i transmeten la saviesa del més substancial, la nostra alimentació. La llum màgica que entra des de la seua cúpula i les seues finestres, el murmuri permanent que acaricia les orelles, l'explosió de colors i aromes, el sabor al final dels sabors clàssics i atemporals, barrejat amb els més sorprenents. Un autèntic parc temàtic per a la gastronomia.

Com tots els mercats municipals, també és un element fonamental de la ciutat i els seus barris. Amb la seua activitat comercial, possibilita de forma natural la cohesió i, també, l'intercanvi social a nivell intercultural i intergeneracional, de forma molt més espontània i eficient que qualsevol altra iniciativa. Als mercats no només es pot comprar i vendre, sinó també tastar, parlar de tot i viure la nostra història i la nostra identitat.

Com a organisme viu, ha hagut de reinventar-se contínuament per arribar a aquest aniversari de la seua construcció amb una excel·lent salut. Hem d'aprofitar les noves tecnologies de la informació i la comunicació (en les quals sempre hem estat pioners) per oferir venda en línia, enviament a tot Europa, consigna gratuïta, etc. tot completant l'oferta i els serveis de l'edifici, millorant l'espai i ampliant l'experiència de compra amb cultura, música, literatura i gastronomia, molta gastronomia.

Amb motiu del centenari,  majestats el Rei d'Espanya, Felip de Borbó i Na Letizia, que ocupen la presidència honorífica del centenari del Mercat Central, van visitar el Mercat Central el 24 de novembre de 2016. Durant el seu recorregut van saludar els venedors que treballen dia a dia per convertir aquest mercat en el mercat actiu més gran d'Europa i signar en el Llibre d'Or del Mercat Central.

Tot i que sens dubte, l'únic que pot garantir que continuem 100 anys, és la cohesió dels seus protagonistes per pensar en un futur col·lectiu que combine interessos comuns.